FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera de presentar-se o aparèixer, algú o alguna cosa, als ulls, a l'esperit. Un home d'aspecte repulsiu. L'aspecte terrible del mar. La qüestió es presenta sota un altre aspecte. Categoria gramatical del verb relacionada amb les diferents maneres de presentar la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que expressa la relació afectiva d'una persona amb la situació designada pel verb. datiu possessiu Complement de datiu que designa el posseïdor de l'entitat a què es refereix el complement directe. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pronom personal de segona persona, fórmula de tractament emprada en adreçar-se a algú que hom no tracta de tu o de vós i que expressa distanciament social, formalitat; quan és subjecte, exigeix el verb en tercera persona. Vostè m'ho ha dit. Vostès no hi eren. No [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
gènere i nombre en el substantiu, en l'adjectiu, en el pronom i en els determinants, i els de nombre, persona, temps, aspecte i mode en el verb. morfema lèxic Lexema 1 . morfema lliure Morfema que pot aparèixer aïlladament, en posició absoluta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sintàcticament perquè constitueixen el nucli d'un sintagma, el nominal, que pot desenvolupar les funcions de subjecte, atribut, complement d'un verb o d'una preposició, i adjunt d'un altre substantiu. Mot d'aquesta categoria. Que tenyeix directament el cotó, sense necessitat de mordent, s [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
preposició en o amb la preposició a, llevat que sigui un complement indirecte. Veig que penses sempre en ella; jo no hi penso mai. És un mal clima: no m'hi puc acostumar. Fent relació a un adjectiu o a un substantiu indeterminat terme predicatiu d'un verb altre que ésser, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
l'entitat sobre la qual recau l'acció expressada pel verb. Forma verbal passiva. Oració passiva. Construcció passiva. Veu passiva. passiva pronominal [o passiva reflexa] Construcció sintàctica de significació passiva amb el pronom reflexiu es o se i el verb en veu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet d'alternar dues o més coses. L'arrel del verb eixir presenta una alternança vocàlica: en unes formes té e; en altres, i. Acció d'alternar. L'alternança dels conreus. Relació combinatòria existent entre formes variants d'una mateixa unitat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, la gent o tota la gent en abstracte, pronom emprat només com a subjecte quan es vol significar que l'acció expressada pel verb és realitzada per una o més persones sense dir quines. Antigament hom creia que el Sol girava al voltant de la Terra. En aquell temps, hom [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Un bosc en què els avets alternen amb els pins. En el verb collir el radical cull alterna amb el radical coll. Tenir comunicació amistosa, fer-se. Ella alterna amb les senyores més distingides de la ciutat. Fer que alternin (dues o més coses). Hem d'alternar l'estudi amb els [...]
